FESC (Fira de l’Economia Solidària de Catalunya) 2014: Una opinió personal


III Fira de l’Economia Solidària
Recinte de Fabra i Coats – 24, 25 i 26 d’octubre

El present article desenvolupa la visió personal de l’autor. CEVAGRAF SCCL no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades a continuació.

Visió personal d’un soci cooperativista

Primer de tot em presento, sóc soci cooperativista de Cevagraf des de l’any 1996, porto gairebé tota la meva vida laboral en aquesta cooperativa originàriament d’arts gràfiques, i puc dir amb fermesa que els meus valors cooperatius s’han forjat i configurat en aquest entorn durant aquests gairebé 20 anys que porto en aquest món d’associació i solidaritat entre les persones.

Cevagraf és una cooperativa de treball associat on les persones sòcies aporten el seu treball a canvi de bestretes (recordem que a una cooperativa no hi ha salaris), i Font de Vida forma part de Cevagraf com un projecte social, iniciat ja fa més de 6 anys, basat en la venda de productes i aliments ecològics i de comerç just, amb la finalitat d’apropar a les persones una alimentació més saludable i més justa.

Fetes les presentacions, com ens ha anat aquest any la Fira de l’Economia Solidària 2014? Quina és la meva visió després d’haver estat darrera del nostre aparador durant gairebé 2 dies?

Aquí la meva visió.

Sincerament, fa goig veure la sensibilització de les persones enfront el tema de l’economia solidària. Molts homes, dones, nens i nenes s’han apropat al nostre aparador preguntant què és l’economia solidària, com es practica, com ho fem nosaltres, per què els productes que venem són ecològics o de comerç just, i això és lloable. La concienciació de les persones està evolucionant poc a poc envers aquestes temàtiques, es nota.

Per a mi, la primera frontera d’aquest món solidari que prediquem amb les nostres cooperatives i pràctiques de vida basades en la solidaritat i l’associacionisme, s’està traspassant mica en mica. I aquesta Fira representa un tant l’evangelització que molts de nosaltres posem en marxa amb projectes de tota mena.

Per mi, el millor de la Fira han estat les persones, sens dubte.

S’han creat molts espais de debats, conferències, zones lúdiques i d’esbarjo, on la gent ha pogut comunicar-se, intercooperar i practicar aquesta habilitat humana tant antiga com és parlar, intercanviar idees. Jo no he pogut assistir a cap xerrada, ho reconec, però no m’importa gaire, doncs igualment he pogut intercanviar idees amb altres persones de l’entorn on estava i és força interessant el que m’emporto aquest any.

Tot i així trobo que queda molt de camí a fer. Com a soci cooperativista d’una cooperativa de treball associat entenc, creieu-me, una mica, quines problemàtiques té cooperar i conviure. I em preocupen una sèrie de preguntes respecte la FESC 2014, les quals vull exposar amb obertura, sense ànim d’assenyalar amb el dit a ningú, en tot cas a mi mateix, perquè considero que les persones evolucionem per contrast, perquè algú en un moment donat ens ofereix una idea que no és la nostra, ni tant sols ens agrada, però que ens fa pensar, com una llavor plantada a terra que en un principi no és res, però que al cap d’un temps, creix i canvia la nostra manera de pensar cap a un món millor, i són aquestes:

1 Realment s’entén quin és el missatge de l’economia solidària?

Per mi el missatge clau és el canvi de mentalitat de les persones vers un model econòmic on TOTS poguem viure i treballar amb dignitat, i la cooperació és per unir-nos i fer-ho possible.

Això és senzill dir-ho, ho sé, però de veritat s’està fent un canvi interior en tots nosaltres?

He sentit uns quants criticar els altres models econòmics, dius “capitalisme” i tothom surt fugint, dius “castellà” i et giren la cara, això és Solidaritat…?

Jo no crec que la Solidaritat exclogui els que no pensen com jo. Solidaritat és PROPOSAR, que NO PROTESTAR, un model nou, no per fer fora a ningú, al contrari, sinó per acollir-los a tots.

Solidaritat econòmica és practicar amb el nostre propi exemple i ensenyar als altres amb fets propis que un altre camí és possible.

Amb exigència cap nen o nena aprèn, com volem que els grans ho facin… exigint? O bé acompanyant?

No crec que s’hagi entés molt aquest missatge, sincerament.

2 Si el cooperativisme és la forma econòmica empresarial ideal per la societat, per què no hi ha més cooperatives? Per què inclús les cooperatives que existeixen sempre les formen poques persones? Ho heu reflexionat?

Jo ho he fet, i en la meva opinió és ben senzill, tant senzill com dolorós per a molts.

Perquè costa molt que les persones s’entenguin, convisquin i arribin a acords.

Costa molt, i qui digui el contrari és que no ho ha provat.

A Cevagraf i Font de Vida som 43 socis, us ho imagineu? Com creieu que són les nostres Assemblees Generals? Nosaltres portem gairebé 30 anys cooperant, i funciona per què tenim una idea comuna que ens uneix: que em vagi bé a mi només serà possible si et va bé a tu.

Penseu en cedir, en comprendre i tolerar els altres? Penseu en fer el sacrifici de la vostra voluntat enfront el benefici del global? Sou solidaris o individualistes?

Al cooperativisme jo he vist més individus que col·lectius units, ho sento molt, però és així.

Per finalitzar el meu article, només voldria fer menció sobre un punt que crec que és la solució a tots els nostres problemes socials i econòmics, i és ben senzill de pronunciar:

El canvi de mentalitat només és possible en un mateix. Cadascú hem de fer LA NOSTRA FEINA cap endins, deixar als altres que facin el seu camí, i ser banderes vivents del que prediquem. No hi ha un altre camí.

Joan Miquel Serres. Soci de Cevagraf, sccl.

FESC (Fira de l’Economia Solidària de Catalunya) 2014: Una opinió personal
Valora el contenido