Pensaments sobre cooperativisme


Amb aquest article volem destacar alguns pensaments que hem llegit al llibre “Cooperativisme”, de l’autor Albert Pérez Baró (Edicions 62, Barcelona, 1987). Com a cooperativa que som, a Cevagraf sentim aquests valors cada dia amb més força i creiem que avui en dia són valors i idees per tenir més en compte.

Al final de la publicació hem posat alguns llocs recomanats on podràs trobar més bibliografia sobre cooperativisme.

Albert Pérez Baró, cooperativista i historiador
EL PAÍS – 19 agost 1989

“Albert Pérez Baró, historiador del moviment obrer i dirigent cooperativista, va morir un dijous 17 d’agost als 87 anys d’edat en la seva ciutat natal, Barcelona, on va ser incinerat. En la seva joventut va pertànyer a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i va col·laborar en l’edició de publicacions com Solidaritat Obrera i El Diluvi. Va participar el 1920 en la fundació del Partit Comunista d’Espanya, partit que va abandonar el 1926. Durant els anys trenta va ser secretari general i cap de cultura de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i membre actiu del Sindicat Mercantil de la CNT. Durant la guerra civil va participar en l’elaboració i aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat republicana. Va estar exiliat a França fins als anys cinquanta. La Generalitat autonòmica el va condecorar el 1982 amb la Creu de Sant Jordi.

Al seu retorn de l’exili va promoure diverses iniciatives dins el camp del cooperativisme, en què se li podia considerar un expert reconegut internacionalment. Va col·laborar en la publicació anglesa International Cooperation, a la revista mexicana Cooperativismo i en nombrosos diaris i revistes catalanes.

A més de participar en innombrables conferències, en les quals divulgava la viabilitat del cooperativisme, va publicar llibres com El Moviment cooperatiu a Catalunya (1961) i Ètica i economia cooperativa (1963). El 1970 va publicar el llibre Trenta mesos de cooperativisme a Catalunya, en què narrava les seves vivències durant la guerra civil. El 1968, amb la seva obra Les cooperatives a Catalunya, va obtenir el Premi Rafael Tasis, adjudicat per l’Institut d’Estadis Catalans.”

Els pensaments sobre el cooperativisme…

“El cooperativisme és l’antítesi del capitalisme…”

“El capitalisme està basat, no pas sobre el factor home, sinó sobre el factor capital. El motor que mou aquesta organització és el guany i el guany subordina tota la seva activitat, prescindint de tota altra consideració. Es treballa, és a dir, es produeix per guanyar; cal produir més per guanyar més, per produir més cal mecanitzar-se cada vegada més: però arriba un moment de saturació, es produeix més del que el mercat demana i això provoca una crisi…”

“Qualsevol entitat que vulgui ostentar el nom de cooperativa ha de suprimir en absolut la persecució del lucre.”

“En establir que l’empresa cooperativa és una associació de persones i no de capitals, les cooperatives no rebutgen pas el capital que resulta ésser necessari per al desenvolupament econòmic de les pròpies empreses cooperatives; el que fan és reduir-lo a una simple eina de treball i llogar-lo per un preu fix. És a dir, el capital, a les empreses cooperatives, tant si és aportat pels propis cooperadors, com si és el producte de préstecs de tercers, mai no tindrà en una autèntica cooperativa, un dret a l’excés de percepció i només gaudirà d’un interès fix, mai superior a l’interès legal. Amb la qual cosa les cooperatives mantenen la puresa de llurs principis d’associacions de persones i no de capitals.”

“El cooperativisme no basa pas la seva actuació en el sentit d’obtenir-ne un guany, ans de prestar un servei als cooperativistes, en darrer terme, a la societat en general. Per assolir aquesta finalitat, acompanya la seva actuació en el terreny econòmic d’una intensa actuació d’ordre moral, de les diferents modalitats de la qual voldríem ara destacar-ne dues de primordials, com són la del propi esforç i la de l’ajut mutu.”

“L’home fort és l’home que conjuntament amb els altres homes treballa per assolir allò que ell sol, aïllat, no podria assolir: és a dir, el solidarisme.”

“Cooperativisme vol dir convivència, germanor. En establir que tots els cooperadors tenen els mateixos drets i deures, els converteix en iguals, i entre iguals no hi pot haver altres divergències que aquelles que es derivin d’una diferent manera d’interpretar els problemes col·lectius. Però, …aquestes diferències d’apreciació són mínimes i poden i han de resoldre’s amb tota cordialitat per convivència, amb tota fraternitat per germanor.”

“Res no resulta impossible quan hi ha una unió estreta i desinteressada per a finalitats comunes, de tots aquells homes de personalitat i temperament elevat, capaços d’aportar el seu gra de sorra a l’obra col·lectiva.”

“No altre cosa que això significa el lema del cooperativisme que tots coneixem: “Tots per a un, i un per a tots”.”

“El cooperativisme parteix de la base que ningú ens ha de donar fet el que necessitem, ens ho hem de guanyar amb la nostra pròpia actuació.”

“Els cooperativistes no acostumen a esperar que els seus problemes siguin resolts pels altres sense la seva intervenció, … No ho volen tot resolt, prefereixen resoldre-ho per si mateixos, enaltint la seva personalitat… El cooperativista sap que amb el seu sol esforç aïllat no n’hi ha prou, i llavors busca i ofereix la col·laboració de tots aquells qui, tenint problemes idèntics als seus, no podrien tampoc resoldre’ls aïlladament, i per mitjà de l’ajut mutu que dóna i l’hi donen se sent capaç de resoldre-ho tot…”

“Com més elevat serà el nivell moral i intel·lectual dels cooperadors, més important serà l’obra col·lectiva que realitzaran dins de la cooperativa.”

“Un bon director o administrador d’una empresa cooperativa no sols ha de conèixer la cooperació; caldrà que la senti, que s’hi senti compenetrat, que tingui certs dots didàctics i proselitistes per a donar-la a conèixer. En una paraula, un bon dirigent cooperatiu haurà d’ésser un apòstol d’aquesta idea, per inculcar l’esperit de cooperació a tots els qui el voltin.”

“El cooperador no neix pas essent cooperador, cal formar-lo com a tal mitjançant la divulgació dels preceptes cooperativistes, que després han d’ésser confirmats per la pràctica de la cooperació. Els països més avançats en aquesta matèria tenen una especial cura en la divulgació i l’ensenyament del cooperativisme i mantenen escoles, seminaris, cercles d’estudis i premsa cooperativista que porta a terme aquesta tasca d’ensenyament.”

Fonts bibliogràfiques

Fundació Roca i Galés – www.rocagales.org

FCTC – Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya – www.cooperativestreball.coop

Aposta – Escola de Cooperativisme – www.aposta.coop

Ara_coop – Creació empreses cooperatives – www.aracoop.coop

I en pots trobar més a www.rocagales.org/links

Pensaments sobre cooperativisme
Valora el contenido