El còmic europeu
En l'intent de sistematitzar les diferents escoles del novè art, tradicionalment s'han diferenciat tres grans corrents: el còmic europeu, el manga japonès i el còmic americà.
No es pot parlar de còmic europeu sense fer referència a les diferents escoles de la "Bande Desinée" o historieta franc-belga, origen i corrent principal del comic realitzat a Europa.
L'origen de la "Bande Desinée" es remunta a les vinyetes de caricatura política de la revista "Le Caricature" en 1830 i a la publicació de Rodolphe Töpffer "Els Amors del Senyor Vieux Bois" presentada el 1837. No obstant això l'obra que va marcar el camí de la "bande desinée", aconseguint cotes de popularitat inimaginables, és la sèrie "Les aventures de Tintín" del dibuixant belga Georges Remi (més conegut com a "Hergé"), el primer àlbum de la qual data de 1929.
En 1945 l'editorial "Le Lombard" publica a Bèlgica la revista "Tintín", en la qual a part d'Hergé, publiquen els seus treballs molts altres autors que acaben per definir l'anomenat estil de la "escola de Brussel·les" o "línia clara". Per la mateixa època i també a Bèlgica sorgeix la revista "Spirou" amb un estil diferent, conegut com a "escola de Marcinelle" i de la qual el dibuixant "Jijé"" acostuma a ser presentat com un dels autors més destacats.
Tot i que la historieta franc-belga es troba en l'origen del còmic europeu, avui dia podem trobar producció i escoles pròpies en altres països com Itàlia (el "Fumetto" amb el "Curt Maltès" d'Hugo Pratt com a màxim exponent) i Espanya (amb l'escola iniciada per la famosa revista "TBO").