Llibres en tapa dura.

Sobre aquest cartró es folra la portada (per la part exterior) i les guardes (per la part interior). Imprimir llibres amb enquadernació en tapa dura és una pràctica habitual quan vols dotar al teu llibre d'un acabat durador i de qualitat. La rigidesa de la portada fa que sigui un llibre amb més presència física i també més fàcilment identificat com un producte de qualitat.

• Folre o portada. És el paper que folra el cartró per la part exterior, l'equivalent de les portades. El seu gramatge ha d'estar comprès entre 135 i 170 g., sent 150 g. el més estandarditzat i el que posem a la teva disposició en la nostra botiga online. D'altra banda, és preceptiu plastificar el paper de folre, a fi de protegir la impressió durant els processos d'enquadernació. Per això, en la nostra botiga online veuràs que és obligatori plastificar-lo, en qualsevol de les 4 opcions següents: brillant; mat; mat antiratllat; soft touch mat o tacte vellutat.
• Guarda. És el paper que folra el cartró per la cara interior, a fi que no quedi a la vista el color gris propi del cartró. També constitueix un reforç per al llibre, ja que aporta consistència i uneix les tapes amb les pàgines interiors. El més habitual és que vagin sense imprimir en paper offset blanc de gramatge comprès entre 135 i 170 g. No obstant això, poden ser impreses sobre paper offset o sobre paper estucat dels esmentats gramatges. Un requeriment tècnic imperatiu: el gramatge del paper de guardes ha de ser igual o superior al gramatge del paper de les pàgines interiors.
  Tot llibre en tapa dura consta de 2 guardes: la de portada (o davantera) i la de contraportada (o posterior). Imaginem que una guarda és com un díptic (plegat per la meitat); la guarda de portada es folra al cartró per la pala esquerra, quedant la pala dreta com una espècie de full de cortesia; mentre que la guarda de contraportada es folra al cartró per la pala dreta, actuant la pala esquerra com a fulla de cortesia. A l'hora de dissenyar les guardes, el format dels documents ha de ser com el dels interiors, però multiplicant l'ample per 2. Per exemple, si el nostre llibre (el bloc de pàgines interiors) mesura 21 x 29,7 cm., en el document de les guardes hem de definir les pàgines a format 42 x 29,7 cm. Si ambdues guardes s'imprimiran a dues cares, definirem 4 pàgines en el document; si s'imprimiran a una cara, llavors definirem 2 pàgines en el document (una per a la guarda davantera i una altra per a la guarda posterior).
• Cartró. És l'“ànima” de la tapa dura. El més utilitzat és el cartró gris de calibre 2 o 2,5 mm. No porta impressió, la seva finalitat és atorgar rigidesa a les portades.
• Pàgines interiors. Igual que en l'enquadernació en rústica, són les pàgines pròpiament dites, que formen el bloc interior. Les consideracions a l'hora de dissenyar les pàgines interiors són les mateixes que per a l'enquadernació en rústica: el núm. de pàgines ha de ser múltiple de 4; l'àrea de sagnat del document ha de ser de 3 mm.; s'ha de respectar un marge de seguretat de 5 mm. al voltant de la pàgina sense informació útil, és a dir, no col·locar elements (que no hagin de fer sangs) massa a prop del límit del paper; en realitzar la maquetació, els marges interiors han de ser prou “generosos” com per assegurar una bona llegibilitat dels textos.

Elements opcionals en els llibres en tapa dura

• Camisa o sobrecoberta. Es tracta d'un paper imprès i plastificat de la mateixa altura que el llibre, amb 2 solapes (una en cada extrem) i que es col·loca com un embolcall sobre les portades. Popularment es coneix com a “camisa”. Cal ressenyar que el seu ús està restringit a aquells casos en els quals, o bé el folre o portada propis del llibre no tenen amb prou feines disseny (p.e., un fons de color amb el títol del llibre) o bé en els quals el folre és d'un material geltex (imitació tela) o guaflex (imitació pell) amb un simple stamping (plata o or) amb el títol i l'autor del llibre. Analitzem aquesta qüestió. Un llibre en tapa dura normal (sense sobrecoberta), concentra tot el seu atractiu i tot el seu disseny en el folre o portada, que és el que està a la vista. Però si un llibre en tapa dura incorpora sobrecoberta, llavors el pes del disseny es trasllada a aquesta sobrecoberta, que passa a ser la part més visible, quedant el folre relegat a segon pla, ja que no es veu a simple vista; per veure'l és necessari treure la sobrecoberta.
• Cinta de punt. Aquest afegitó realitza la funció de marcapàgines. No obstant això, el seu ús està en clar retrocés, fonamentalment pel sobrecost que comporta en la impressió de llibres en tapa dura. Els marcapàgines en paper, disponibles a la nostra botiga online, ofereixen l'avantatge que són vehicles per transmetre informació.

En primer lloc, les tapes són més grans que el bloc de les pàgines interiors i les guardes.

És a dir, si el bloc dels interiors i de les guardes mesura 21 x 29,7 cms., el llibre acabat mesura 21,3 x 30,3 cms., és a dir, 3 mm. més pel cap, 3 mm. més pel peu i 3 mm. més per la part frontal.

A més, el llom pot ser pla (o recte) o rodó. Està més estès el llom recte, ja que en general és més econòmic que el rodó. Aquest últim s'utilitza en llibres més clàssics, als quals es vol dotar d'un plus d'elegància. D'altra banda, en la part superior i en la part inferior del llom es troben les capçades, que són una fina tela paral·lela al llom, i que el “coronen”, valgui l'expressió. Les capçades estan disponibles en assortiments de diversos colors.

En primer lloc, l'àrea de sagnat ha de ser de 20 mm., en lloc dels 3 mm. habituals. Això es deu al fet que el paper de portada ha de folrar el cartró per la part frontal i a més embolicar a manera de pestanya uns 15-20 mm. pel dors del cartró.

En segon lloc, a la mida del llom en si (segons el gruix real d'una maqueta de tacte del paper dels interiors) cal afegir 5 mm. en concepte del gruix del cartró.

A més, a cada costat del llom cal afegir sengles franquícies, de 10 mm. cadascuna (20 mm. en total).

Un mateix llibre es pot enquadernar en una o en una altra, tot depèn del grau de qualitat (o d'exquisidesa) que l'editor vulgui “imprimir” a la seva obra.. i del pressupost del que es disposi, per descomptat.

En línies generals, les novel·les i relats de ficció se solen enquadernar en rústica. Els llibres d'art i els llibres amb gran profusió de fotografies (de qualsevol tema) se solen enquadernar en tapa dura. És necessari subratllar que la impressió de llibres en tapa dura és una excel·lent decisió si el que pretenem és que el lector apreciï el llibre i el conservi durant molt de temps, ja que la imatge de qualitat que transmet convida a guardar-lo a les prestatgeries i llegir-lo de nou més endavant.

Els còmics: original producte en la impressió de llibres en tapa dura

Pot semblar xocant aquesta afirmació, però l'experiència ens demostra que algunes editorials especialitzades en còmics, estan produint-los en el format de llibres en tapa dura. No ens referim als còmics tipus “fanzine” o a aquells altres impresos en tinta negra, i que més aviat es produeixen en enquadernació engrapada. Ens referim a còmics impresos a tot color, molt vistosos, autèntica demostració de disseny amb les eines de dibuix vectorial.