Llibres Rústica

• L'enquadernació en Rústica cosida consisteix en que els plecs es cusen entre si i a continuació s'encolen a la portada. Està considerada com l'enquadernació de més consistència i de més qualitat, ja que el llibre pot obrir-se sense por que es desprenguin els fulls.
• L'enquadernació en Fresada ofereix un menor nivell de qualitat que la cosida, ja que els plecs s'encolen entre si i a continuació s'encolen a la portada. Si s'obre el llibre i s'estreny en la unió dels fulls, existeix el risc que aquestes es desprenguin. El cost econòmic és menor que la cosida.
• L'enquadernació en PUR reuneix els avantatges de les 2 enquadernacions precedents: la qualitat i consistència del llibre, d'una banda, i l'economia de producció, d'altra banda. En efecte, a nivell tècnic es tracta d'una enquadernació equiparable a la fresada, però utilitza una cola molt més potent que confereix al llibre gran consistència.

Hem descartat la Rústica fresada perquè aquesta és una opció en desús, ja que a nivell de qualitat està sent clarament superada per la PUR.

Si bé és cert que l'enquadernació en cosida és la que gaudeix de més prestigi, provat aquest per la seva qualitat, la tecnologia moderna permet que l'enquadernació PUR pugui mirar cara a cara a la cosida, sense sofrir menyscapte algun. A nivell pràctic, la qualitat resultant de l'enquadernació en PUR és tan bona com la cosida... i el seu cost és notablement inferior.

Siguem pràctics. Després de més de 7 anys de crisi econòmica, les butxaques de la majoria dels ciutadans “del carrer” s'han vist més o menys ressentides, i els pressupostos de les administracions públiques han sofert severes retallades. En aquest context, pràcticament tots els sectors han hagut de realitzar esforços per, d'una banda, reduir preus, i per un altre, oferir nous productes i serveis de plantejament més pràctic i econòmic. Ens les hem hagut d'enginyar per adaptar-nos a la nova situació.

Un exemple molt clar el tenim en el sector de l'automoció. Avui dia podem adquirir vehicles de gamma baixa i mitjana als mateixos preus –o fins i tot més barats- que fa deu anys, i a més millor equipats i amb tecnologies més capdavanteres. Els vehicles tot terreny (4x4) també han evolucionat: ha aparegut un nou segment de SUV compactes, més petits i barats que els SUV mitjans i grans, i que estan experimentant un bon comportament en les vendes. La tendència predominant és la simplificació i l'abaratiment de costos.

El llom és la zona per la qual es practica l'enquadernació. A diferència de l'enquadernació en grapa (en la qual els plecs van “encabalgats”, és a dir, encartats un dins de l'altre), en l'enquadernació en rústica els plecs van “consecutius”, és a dir, un a continuació de l'altre, la qual cosa permet un alt nombre de pàgines. Per això, en els llibres en rústica el llom és “recte”, i la mida del llom està en funció del gramatge del paper i del nombre de pàgines del llibre. Aquesta característica permet, en dissenyar les portades, maquetar en el llom alguns elements tals com el títol del llibre, l'autor i l'editorial.

Què són les solapes? Són uns apèndixs de les portades que es col·loquen, respectivament, a continuació de la portada i a continuació de la contraportada, i que es dobleguen cap a dins una vegada enquadernat el llibre. Imaginem que tenim a les nostres mans un llibre amb solapes; si li arrenquem les portades i les despleguem, veurem clarament que segueix la següent estructura (veient la cara exterior i observant d'esquerra a dreta): a l'esquerra tenim la solapa de contraportada; seguidament, ens trobem amb la contraportada; a continuació, el llom; després, la portada; i finalment, la solapa de portada.

Quin és la finalitat de les solapes? Afegir informació d'interès. És habitual maquetar en les solapes una foto i una breu ressenya de l'autor del llibre; els títols d'altres llibres del mateix autor o de la mateixa editorial; una sinopsi del contingut del llibre... És notori que la presència de les solapes atorga un plus de distinció als llibres en rústica. El llibre dotat de solapes té més presència, transmet major sensació de qualitat.

És a dir, el format de la pàgina al nostre programa d'autoedició ha de ser la suma de contraportada, llom i portada. Per exemple, si el format tancat del nostre llibre mesura 16 x 23 cm., consta de 96 pàg. interiors i les portades s'imprimeixen a 4+4 quadricromia (per les 2 cares), dissenyarem un arxiu compost per 2 pàgines a format 32,5 x 23 cm. (16 cm. contraportada + 0,5 cm. llom + 16 cm. portada). La mida del llom, en aquest exemple, és arbitrària. El càlcul exacte del llom el realitzem nosaltres en el nostre departament de Preimpressió, a partir d'una maqueta de tacte en el paper real dels interiors.

Per a això, pots consultar el nostre servei d'Atenció al client i t'informarem de la mida del llom per al teu llibre.

Si el llibre té solapes, cal afegir 2 mm. a la mida de la portada i de la contraportada.

Seguint amb l'exemple anterior, suposem que les portades consten de 2 solapes de 8 cm. cadascuna i que la impressió és a 4+0 quadricromia (per 1 cara). En aquest cas, dissenyarem un arxiu compost per 1 pàgina a format 48,9 x 23 cm. (8 cm. solapa + 16,2 cm. contraportada + 0,5 cm. llom + 16,2 cm. portada + 8 cm. solapa).

A l'hora de dissenyar els interiors, hem de tenir molt present que el nombre de pàgines ha de ser múltiple de 4. Així mateix, és recomanable activar l'opció de “pàgines enfrontades” en crear el nou document, ja que les pàgines queden encarades com en un llibre (pàgina parell o esquerra i pàgina imparell o dreta). Això ens facilita la feina en compaginar el llibre.

Si en el nostre disseny hi ha elements “a sang”, és necessari definir un àrea de sagnat de 3 mm., i els elements que hagin de fer “sangs” han de perllongar-se 3 mm. més enllà del límit de la pàgina.

D'altra banda, aquells elements que no facin “sangs”, no convé acostar-los massa al límit de la pàgina, perquè podrien tallar-se parcialment i accidentalment a l'hora del procés d'enquadernar. És convenient reservar un marge de seguretat de 5 mm. al voltant de la pàgina, per tots els costats, sense informació útil.

La principal qualitat d'un bon llibre és la seva llegibilitat. Per a això, cal respectar 2 aspectes bàsics: utilitzar una tipografia i una grandària de lletra prou llegibles; dissenyar uns marges amplis, sobretot els interiors (aquells que estan al costat del llom). Quan estem llegint un llibre, el propi gruix del llom fa que no el puguem “obrir” completament, com succeeix amb els productes en grapa o en wire-o. Per això els marges interiors han de ser prou “generosos” com perquè els textos es llegeixin sense dificultat.

En la impressió de llibres en rústica, nosaltres som igualment pràctics. Per què pagar més si amb una solució tècnica estupenda (l'enquadernació PUR) pots estalviar diners i obtenir la mateixa qualitat? La decisió és a les teves mans.